Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

Isard Vila

contes, NOVEL.LA I POESIES

EL SUPERORDINADOR

                                                      
L’edifici gòtic és de principis del segle divuit. Per tant va resistir, per fortuna, la Guerra de Successió de 1714. És una antiga capella, ara dessacralitzada, que consta d’una nau central, un claustre amb arcs també gòtics i un pati del qual només una de les parets es conserva de l’original. Des de 1983 que l’han habilitat com a biblioteca popular del barri. A la planta de sota es troba el superordinador.
La computadora en qüestió està instal.lada dins d’un prisma de cristall de 9x18x5 metres, ocupa una istal.lació de 120 m2 i pesa 40 tones. Consta de vint armaris verticals, que van del terra fins al sostre, amb una fondària de tres metres. A sota, unes rodes que ens permeten accedir a aquests armaris; quan hi arribes estan plegats, com algunes hemeroteques i mitjançant un petit volant desplegues una mena d’acordió i crees un espai per accedir-hi. Un cop oberts, tots els armaris tenen les mateixes característiques: cables vermells, blaus, verds i grocs, cables telefònics, de corrent, cables de presa de terra, cables de tensió. Petits leds verd fuorescents, indicadors numèrics; petits ventiladors incrustats emeten un so somnolent. La resta, una mena de plàstic negre mat amb estructura metàl.lica al voltant.

A la part inferior, entre els armaris i terra, uns potents aparells d’aire condicionat ventilen el superordinador per contrarestar el sobreescalfament.

Un grup d’estudiants de primer curs de batxillerat han anat a visitar-lo. El professor Miralles, llicenciat en informàtica i responsable de les visites al superordinador els fa de guia.

-Benvinguts a la que anomenem la sala noble de l’edifici on es troba l’Òxiron, el superordinador més potent del món. Segons m’ha informat el vostre tutor, sou novells en la matèria i és per aquest motiu que crec que abans de presentar-vos el superordinador fóra adient l’explicació d’uns principis bàsics d’informàtica; així doncs, comencem pel principi: què és un byte? En informàtica, un byte és un grup de bits, generalment 8 bits. En aquest cas s’anomena també octet. El byte és considerada la unitat mínima d’enmagatzematge. Aquest terme és anglès, ve de l’expressió binary term (terme binari). Es pot representar de diferents formes:
- Sistema binari: 0000 0000 a 1111 1111, exemple 11001010
- Sistema octal: 000 a 377, exemple: 152
-Sistema decimal:- Natural: 0 a 255, exemple 89
- Enter: -128 a 127
-Sistema hexadecimal: 00 a FF, exemple 6A
- Caràcter codificat en ASCII: exemple: Z
El símbol del byte és la B ( per diferenciar-lo de la b de bit)
Hi ha dues equivalències: l’ Equivalència al SI i l’Equivalència binària.
En Equivalència al SI Equivalència binària
kilo- KB és 103 = 1.000 210 = 1.024
mega- MB és 106 = 1.000.000 220 = 1.048.576
giga- GB és 109 = 1.000.000.000 230 = 1.073.741.824
L’equivalència binària es fa servir més en àmbits informàtics mentre que la del SI s’utilitza més en el camp de les telecomunicacions. A vegades els dos àmbits s’encavalquen, i per tal de solucionar aquesta confusió la International Electrotechnical Commission va aprovar al 1998 una proposta nova per fer servir uns prefixos alternatius als quals se’ls anomena prefixos binaris. El seu ús encara no està massa estès però guanya popularitat ràpidament i rep el suport de múltiples cossos d’estandarització. Per tant tindríem que en el sistema clàssic:
1 kilobyte KB seria 103 és a dir 1.000 bytes
1 megabyte MB seria 106 és a dir 1.000.000 bytes
1 gigabyte GB seria 109 és a dir 1.000.000.000 bytes o 1 miliard
1 terabyte TB seria 1012 és a dir 1.000.000.000.000 bytes o 1 bilió
1 petabyte PB seria 1015 és dir 1.000.000.000.000.000 bytes o 1 biliard
1 exabyte EB seria 1018 és a dir 1.000.000.000.000.000.000 bytes o 1 trilió
1 zettabyte ZB seia 1021 és a dir 1.000.000.000.000.000.000.000 bytes o 1 triliard
1 yottabyte YB seria 1024 és a dir 1.000.000.000.000.000.000.000.000 bytes o 1 quadrilió
En la nova proposta el nom dels nous prefixos prové de la unió del prefix del SI i la paraula binari. Així, per exemple, mebibyte prové de mega- i binari i després contrets en mebi. Per tant tindríem que:
1 kibibyte KiB seria 210 és a dir 1.024 bytes
1 mebibyte MiB seria 220 és a dir 1.048.576 bytes
1 gibibyte GiB seria 230 és a dir 1.073.741.824 bytes
1 tebibyte TiB seria 240 és a dir 1.099.511.627.776 bytes
1 pebibyte PiB seria 250 és a dir 1.125.899.906.842.624 bytes
1 exbibyte EiB seria 260 és a dir 1.152.921.504.606.846.976 bytes
1 zebibyte ZiB seria 270 és a dir 1.180.591.620.717.411.303.424 bytes
1 yobibyte YiB seria 280 és a dir 1.208.925.819.614.629.174.706.176 bytes
-Alguna pregunta? No? Ara si de cas us faré una mica d’explicació del què és un superordinador; un supercomputador o superordinador és un ordinador amb una capacitat de càlcul i processament molt més elevada que una computadora d’ús comú. Els superordinadors pretenen en general aconseguir la màxima potència de computació en lloc de capacitat de computació. La potència de computació és generalment considerada com l’ús de la màxima potència de càlcul possible per a resoldre un sol problema gran en el menor temps possible. S’utilitzen per una àmplia gamma de tasques de càlcul en diversos camps, incloent la mecànica quàntica, el pronòstic metereològic, la climatologia, l’exploració de petroli i gas, química computacional (calcular les estructures i propietats de compostos químics, macromolècules biològiques, polímers i vidres), i simulacions físiques (com ara simulacions dels primers moments de l’univers, avions i naus espacials, la detonació d’armes nuclears, i la fusió nuclear).
I ara passaríem a la part pràctica. Feu preguntes al superordinador: les heu de començar dient el seu nom, Òxiron, i després fer la pregunta, entesos? Qui vol començar?
Una noia de cabells panotxes aixeca el braç.

- Òxiron, quants avions estan volant ara mateix al món?
- 50.388.931- contesta la màquina.
- Òxiron- pregunta ara un noi amb rastes- d’aquests, quan estan a l’alçada de 10.000 peus?
- 34.541.127- contesta d’immediat.
- Òxiron- pregunta- un noi de vestimenta hippy- Quants avions estan ara mateix a la pista d’enlairament, esperant l’ordre de la torre de control per enlaira-se?
- 15.188.191
- Òxiron- fa un nano alt i prim, esquerdalenc i la cara plena d’acnè. Quin temps farà a Taradell el 12 de setembre del 2058?
- Al matí pluja i a partir de les 15:51:12 segons sortirà el sol - fa la màquina sense dubtar.
Els nanos de l’institut estan francament impressionats.

-Òxiron- fa una noia grassoneta i baixeta, amb molt de pit- quan i a on serà el proper cicló tropical al Continent Americà?
-Serà a Cuba, el 29 d’abril de 2076 a les 18:06:57 segons de la tarda amb una intensitat de 5.
- Òxiron- fa una noia ara, amb els cabells llargs d’un cantó del cap i rapats de l’altre, rossa i ulls clars, i amb una arandela al nas- Quantes fulles d’arbres hi ha a Catalunya?
-3,364725372 quatrilions.
-Bé- fa el professor- fins aquí la classe d’avui. Espero que hagiu disfrutat de l’experiència i hagueu après alguna cosa. I ara, si em voleu seguir, pujarem les escales i anirem marxant.
Els nanos obeeixen,i van sortint tots entre el soroll de les seves converses i comentaris sobre el superordinador. Una noia de divuit anys, de pell negra i faccions africanes, s’ha hagut d’aturar a cordar-se les sabates; se’n corda una , i després l’altra. Quan es posa dreta, veu que tots els seus companys ja han desfilat, i està tota sola amb el superordinador i se sent temptada de fer una cosa i no s’ho pensa dues vegades i fa, amb un català impecable i la cantarella d’ Osona:
- Òxiron:
- Sí?
- Em fas un petó?
La màquina no contesta d’immediat. Passen uns segons i això fa desconfiar a la noia. Espera una mica més i res. Hi ha un silenci absolut. De sobte, un so agut i prim fa acte de presència, com un xiulet i es va fent agut i més agut cada vegada, pujant cada vegada més de to. El so esdevé tant agut que es fa extremadament desagradable a l’oïda i seguidament es dispara una alarma com la d’un camió de bombers o de policia; del primer armari en salta una petita guspira elèctrica, del tercer també; ara les guspires es fan generals, comença a sortir fum, la noia arrenca a córrer escales amunt; el fum es fa espès, l’armari número 9 s’ha incendiat, l’alarma continua sonant; ara el foc es propaga amb rapidesa i tots els mòduls del supercomputador estan en flames. La noia aconsegueix sortir de l’edifici i de trobar-se amb els seus companys al carrer. Només els diu que s’ha calat foc a la supercomputadora, que no sap com ha començat. Un fum negre espès comença a sortir entre les voltes gòtiques de principis de segle XVIII. Llengües de foc surten per les finestres i les obertures, cap al cel. Els nois i noies observen atònits el fenòmen des de la seguretat del carrer. Els bombers no triguen a arribar; quan aparquen davant per davant del vell edifici, una gran explosió s’esdevé, i els arcs s’esfondren, i les parets gòtiques també, tot esdevé un escenari de foc i pols, de runes.

No ha quedat res dempeus. El supercomputador ara és un munt de ferralla i plaques electròniques esclafades, socarrimades, carcasses deformades, xips de silici inutilitzats. Els cables s’han cremat i han quedat pelats, amb el coure a la vista, ennegrits i fumejant. Pedres de quinze quilos esclafen i dificulten l’accés al què queda de la màquina. Enmig de la desfeta només hi ha silenci, un silenci que es pot tallar amb un ganivet.
Isard Vila
01 Desembre 2019
Estem en fase Beta. Si tens qualsevol incidència, escriu-nos a info@aixeta.cat